La Candelera, Festa major de l’Ametlla de Mar Com en d’altres llocs de Catalunya, l’Ametlla de Mar celebra el 2 de febrer la Festa Major de la Candelera, i com en totes les celebracions similars, la motivació principal és la devoció religiosa cap a la Patrona, la Mare de Déu de la Candelera. Tot i que en la modernitat s’ha reduït el sentit religiós de la festa, sí que a l’Ametlla de Mar es guarda una especial devoció cap a la patrona, la qual dóna sentit a la Processó que en el seu honor se celebra el vespre de cada 2 de febrer on els caleros li reten homenatge pels principals carrers de la vila, amb un ciri (atxa) encès a la mà. La solemnitat de la processó, la qual té el seu punt àlgid quan aquesta arriba al port, rep tradicionalment la presència de molts visitants i curiosos vinguts de les comarques properes i d’altres punts de Catalunya. Les tradicions evolucionen però el sentit és el mateix. Això és el que ha passat amb els mossos i mosses encarregats de portar La Candelera durant la Processó. Fins a primers dels anys 80, era responsabilitat limitada dels nois que havien complit del servei militar durant l’any. Actualment repartida entre els “quintos”, nois i noies que durant l’any compleixen els 18 anys, i que a més de portar la Mare de Déu, es converteixen, junt a les pubilles, en protagonistes de la festa. La tradició però de La Candelera no es limita al sentiment religiós, sinó que es desplega en qualsevol dels camps de la societat calera, essent la gastronomia, una de les parts més destacades, bàsicament amb els dolços més autòctons, els pastissets i els “corassons”, acompanyament de qualsevol taula ben parada. La cultura popular s’hi veu representada al llarg dels dies de festa amb la musica de Xarangues i la presència estimadíssima dels Capgrossos (nanos), alguns convertits en veritables personatges de la imaginària popular. Gegants lligats a la història com el Sant Jordi i el Drac, amb els Pere i La Candelera, parella de gegants amb el nom dels patrons locals, encapçalen les cercaviles, tot i que la que més llueix es la de l’Ofrena floral a la Patrona, el mateix 2 de febrer. El dia de la Dona, on les dones tenen el simbòlic privilegi de governar la població, i el dia de la Gent Gran, en el que tots els jubilats comparteixen un dinar de germanor, són d’altres de les tradicions, que tot i haver sorgit en els darrer 30 anys, han arrelat fort entre els caleros i caleres. Revetlles musicals, aperitius populars, activitats esportives i exposicions, conflueixen durant els dies de festa en els que les tardes mantenen viva una de les tradicions més antigues de la festa, el Ball a la plaça i el sorteig de la darrera coca. En canvi n’hi ha d’altres que s’han perdut, tot i que s’han recuperat ocasionalment com el Ball de la Candela, dansa reflectida per Joan Amades en el Costumari Català, que protagonitzaven els fadrins i fadrines en sortir de missa a la Plaça de l’Església el dia de la Festa Major, que finalitzava encenent amb ciris les faldilles de la majorala. Aquesta tradició fou recuperada pel patrimoni cultural local, i posada en escena fa uns anys per alguns dels grups de dansa popular del país.