L’Ametlla de Mar compta amb 5 platges on es poden trobar llacunes litorals: Sant Jordi, Torrent del Pi, l’Estany Tort, Santes Creus i l’Estany.

les llacunes litoral de la conca mediterrània peninsular han esdevingut hàbitats relictius, els quals han sofert l’alta pressió humana i han anat desapareixent.

Aquests espai tenen el seu origen en el tram final del curs fluvial dels barrancs o rambles mediterrànies, les quals transporten aigua en períodes d’avinguda d’entre 10 i 15 anys. En el moment que es dona el primer impacte de l’aigua trenca la barra de sediments que forma la platja i excava la cubeta on es forma la llacuna i creant aquests petits deltes.

L’origen de l’aigua que omple les cubetes es d’origen subterrani, amb surgències d’aigua dolça i marí per la infiltració de l’aigua de mar al subsòl d’origen sedimentari i molt porós. Aquest aiguabarreig fa que les condicions químiques de l’aigua defineixin uns ambients salobres on les espècies que hi viuen s’han adaptat a la presència de la sal, la qual actua com element limitant, deixant fora aquelles espècies que no aguanten la salinitat.

Amb tot això es defineixen uns hàbitats molt característics i singulars, on es habitual la presencia d’espècies endèmiques. Fet que confereix a aquests espais una alta importància per la preservació de la biodiversitat.

Pel que fa a les amenaces que han sofert aquest espais, la majoria d’elles radica en les diferents actuacions humanes que han tingut lloc de forma directa o indirecta amb la modificació dels cursos fluvials o la creació d’infraestructures com és el cas dels ponts pel pas de les diferents vies de transit, els quals han reduït la força de l’aigua, evitant l’onatge d’avinguda fet que ha comportat el rebliment total de les llacunes.

Actualment al nostre municipi tenim cinc platges on podem trobar llacunes litorals, en les quals es defineixen les singularitats que definides anteriorment. Des del municipi ens preocupa la conservació d’aquest hàbitats, ja que en ells hi trobem espècies en un alt grau de perill d’extinció. Cal fer especial menció a la presència del Samaruc, una espècie piscícola la qual troba en aquest hàbitats unes condicions ideals per la conservació d’aquesta espècies. Tant és així que s’han dut a terme projectes de restauració d’aquests hàbitats, Acords de custodia amb entitats conservacionistes i controls anuals per conservar i avaluar l’estat de l’hàbitat i de l’espècie en concret. Essent juntament amb el Delta de l’Ebre el territori que més nuclis poblacionals de Samaruc té actualment.

Font: Xavier Solé Guimerà. Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Fotos: Xavier Solé Guimerà.