L’Ametlla de Mar compta amb cinc platges on es poden trobar llacunes litorals: Sant Jordi, Torrent del Pi, l’Estany Tort, Santes Creus i l’Estany. La platja de l’Estany Tort es troba a la llacuna que es forma a la falda del barranc del mateix nom. Situada a certa distància del nucli urbà, la platja s’estén al llarg de 50 metres de longitud i 60 metres d’amplada. Presenta aigües poc profundes i de poc onatge, i està formada per una mescla de sorra fina i còdols. La zona està envoltada per pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies que inclouen espècies com l'ullastre (Olea europaea) i el margalló (Chamaerops humilis). Aquest conjunt de vegetació forma un hàbitat d'interès comunitari que contribueix a la biodiversitat de la zona. Els espais en qüestió tenen el seu origen en el tram final del curs fluvial dels barrancs o rambles mediterrànies, que transporten aigua en períodes d’avinguda cada 10-15 anys. Quan es produeix el primer impacte de l’aigua, aquesta trenca la barra de sediments que forma la platja i excava la cubeta on es forma la llacuna, creant petits deltes. L’origen de l’aigua que omple les cubetes és subterrani, amb surgències d’aigua dolça influenciades per la infiltració de l’aigua de mar al subsòl sedimentari i altament porós. Aquest aiguabarreig fa que les condicions químiques de l’aigua defineixin uns ambients salobres, on les espècies que hi viuen s’han adaptat a la presència de sal, un element limitant que exclou aquelles espècies que no poden suportar la salinitat. Així, es defineixen hàbitats molt característics i singulars, amb una presència habitual d’espècies endèmiques, fet que confereix a aquests espais una gran importància per a la preservació de la biodiversitat. Des del municipi, ens preocupa la conservació d’aquests hàbitats, ja que en ells hi trobem espècies en un alt grau de perill d’extinció. Cal fer especial menció a la presència del samaruc, una espècie piscícola que troba en aquests hàbitats unes condicions ideals per a la seva conservació. Així, s’han dut a terme projectes de restauració d’aquests hàbitats, acords de custòdia amb entitats conservacionistes i controls anuals per conservar i avaluar l’estat de l’hàbitat i de l’espècie. Actualment, conjuntament amb el Delta de l’Ebre, aquest territori és el que compta amb més nuclis poblacionals de samaruc.