1. Fortí Militar de Sant Jordi (Ruta arqueològica)

El Fortí militar de Sant Jordi d’Alfama data de la primera meitat del segle XVIII. Aquest fou construït per tal de donar cobertura de defensa a la línia de costa contra la pirateria. L’arquitectura segueix l’estil marcat per l’enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauman, el qual fou nombrat pel rei Lluís XIV enginyer major de l’exèrcit francès i posteriorment mariscal de França. Tot i que la construcció del fortí militar és posterior a la mort de Vauman, la forta influència que va tenir amb diverses construccions militars va fer que el seu llegat perdurés. Tot i la importància estratègica de l’indret, no va ser fins al regnat de Carles III, quan s’ordenà la construcció del fortí. L’edifici és una construcció semicircular, amb dues plantes en la qual la part inferior es destina als usos de la vida diària. Aquesta està compartimentada en diferents sales i habitacions, en les quals s’han pogut identificar la sala de les cavallerisses i la dels cos de guàrdia. La part superior del fortí estava destinada a la vigilància i defensa, la qual es duia a terme amb canons.

2. Torre òptica (Ruta arqueològica)

El funcionament de les torres òptiques es fonamenta amb el codi Mathé, el qual consistia en la combinació de sis esferes inserides en una de les seves respectives barres verticals situades al capdamunt d’una torre i que es podien divisar des de la següent torre. Donat l’important paper estratègic del telègraf, les línies i les torres es van organitzar militarment per províncies. Cada estació comptava amb dos operaris i un auxiliar, que anaven fent torns de sol a sol, fent guàrdies per vigilar les torres anterior i posterior. Els missatges eren generalment de caire militar, eren copiats de torre en torre sense que els operaris conegueren el seu significat. Uti- litzaven un llenguatge encriptat molt complex i basat en un llibre de codis que només disposava el comandant de la línia. En el missatge s’enviava el nombre de la pàgina del llibre i un codi alfanumèric que feia referència a una paraula o expressió. La distància entre torres oscil· lava entre 10 i 15 quilòmetres; les torres fortificades eren de planta quadrada amb tres altures ¡ assolint fins els 8,5 metres. La base atalussada de 6,4x6,4 metres comptava amb un gruixut mur de fins a 95 cm, restant a l’interior un espai també quadrat de 4,3x4,3metres. La planta inferior no comptava amb cap porta; l’accés s’efectuava per la primera planta amb una escala de mà que podia ser retirada en cas de perill. El telègraf òptic estava format per 4 panells metàl·lics disposats verticalment formant una creu, cadascú d’ells amb tres franges separades entre elles a una distància equivalent al triple de la longitud de l’indicador, que era un cilindre que es desplaçava pel buit que formaven els panells. A un dels laterals hi havia una bola que es desplaçava verticalment i, depenent de la seva posició respecte a les franges dels panells, indicava un codi relatiu al servei de línia: avaria, interrupció del missatge, prioritat, etc. El cilindre interior o indicador era mogut mitjançant una corriola graduada situada a l’interior de la torre. La posició indicava un codi relatiu a la informació que s’havia de transmetre. El tram de València - Barcelona comprenia 30 torres, que s’ampliarien amb la connexió amb els ramals de Tarencón a Conca i amb les 17 torres de la Junquera. Aquesta en seria la número 48. Malgrat estendre’s fins al 1850 la seva construcció, mai va arribar a ficar-se el servei en funcionament, encara que els trajectes València-Castelló i Barcelona-Tarragona funcionaren de forma no oficial.

3. Castell medieval de Sant Jordi d'Alfama (Ruta arqueològica)

Després de la derrota dels àrabs de Tortosa a mans del comte Ramon Berenguer IV, les terres i la costa del desert d’Alfama no eren un passadís segur per als nous conqueridors i colons cristians, atacats constantment, per terra i mar, per les tripulacions de les naus sarraïnes que sovint es posaven a recer a les cales d’aquesta costa. Pere II va idear i fundar l’ordre de nova planta per a la defensa del territori coster. La fundació de l’ordre de Sant Jordi d’Alfama esdevingué l’any 1201; a la vegada, el rei va fer el lliurament de terres i béns al templer Joan d’Almenara, que va actuar com almoiner i administrador reial amb l’encàrrec de recollir fons per a la construcció d’una fortalesa. El castell aguantà amb els seus moments de plenitud i de misèria durant tres-cents anys. Durant el període de la Guerra dels Segadors, l’any 1650, les naus castellanes abateren a canonades les velles parets dels castell perquè no hi fortifiquessin els francesos que acabaven de ser foragitats de la ciutat de Tortosa.

4. La història antiga a la zona (Ruta arqueológica)

L’espai que ens ocupa ha estat des de temps antics un enclavament estratègic molt important. Molts indicis ens expliquen la importància de l’enclavament fins i tot amb anterioritat a la colonització de l’Imperi Romà. La zona de Sant Jordi d’Alfama presenta unes característiques geomorfològiques que la fan especialment atractiva per a la navegació. La presència de la llengua de terra que s’endinsa cap al mar i la forma de refugi que adopta la platja, lligat a la presència de surgències d’aigua dolça, tal i com el nom d’Alfama indica (Alfama deriva de l’àrab i el seu significat és aigua apta per al consum) i el fet que la Via Augusta passi per la zona, fan del lloc un enclavament perfecte per a la navegació comercial. Diversos indicis, com la presència de mate· rials ceràmics en superfície, sobretot restes d’àmfores d’època republicana, petits fragments de vaixella de producció campaniana, monedes i altres elements ens mostren una ocupació ininterrompuda de l’espai entre el segle III-II aC i fins al darrer quart del segle I dC, amb una presència intermitent durant el Baix Imperi Romà. Per entendre millor l’activitat a la zona cal interpretar aquest punt en un context de territori més ampli i no tractar-lo com un jaciment aïllat. El fet de l’existència d’un camí que lliga l’àntic camí de Gavadà amb el municipi de Tivissa i la zona de l’Ebre, fan pensar que l’espai actuava com a punt de càrrega i descàrrega de material ceràmic fabricat a l’Aumedina de Tivissa.

5. Via Agusta (Ruta arqueològica)