Ruta de les Oliveres

Ruta de les Oliveres

Ruta de les Oliveres

L'agricultura a l'Ametlla ha estat un model de recurs econòmic secundari. La vinya, juntament amb el correu de l'olivera, l'ametller i el garrofer van ésser alternatives durant els mesos d'hivern quan les embarcacions de vela llatina no podien sortir a pescar. Durant el període de la fil·loxera, el cultiu de la vinya va desaparèixer totalment dels camps, essent l'olivera i l'ametller els principals protagonistes. Cal remarcar el fet que existien diferents activitats associades a la vida al camp, com els forns de calç, la construcció de marges i casetes de pedra seca, que han perdurat en el temps i que encara es conserven. És important destacar les diferents vies ramaderes, dedicades a la transhumància i les respectives basses ramaderes.

1. Marges i estructures de Pedra seca (Ruta de les oliveres)

1. Marges i estructures de Pedra seca (Ruta de les oliveres)

Amb l’aparició de l’agricultura a la conca mediterrània, els terrenys secs i pedregosos donarien peu a les tècniques de construcció de pedra seca aplicades a diferents usos. L’arquitectura amb pedra seca situa els seus orígens en l'Orient Mitjà, bressol de tantes cultures i que, posteriorment, degut a les migracions i a diferents moviments de població, aquestes tècniques de construcció s’anirien escampant per tota la conca mediterrània. Les construccions amb pedra seca són aquelles que s’han fet utilitzant exclusivament la pedra i sense ajut de cap material d’unió com podria ser ciment, guix, etc, tot i que de vegades podem trobar juntes de fang o terra. La característica principal és que les pedres, que poden ser de gruix divers segons la construcció, es fixen i s’aguanten gràcies a la traça dels constructors en col·locarles. És lògic entendre que no s’utilitzin pedres massa grans. Aquestes eren extretes del mateix lloc i les movia una sola persona. Els marges Normalment, en el procés de condicionament de les finques es tenia que preparar la terra per fer-la apta per al conreu. Netejar la garriga i treure el pedruscall, trencar els blocs grans de roca que impedien el conreu. Tots aquests materials s’anaven classificant per a la posterior disposició en les estructures dels marges. Els marges o murs de pedra seca atalussen els pendents tot conformant els bancals o feixes i aconseguint així guanyar terreny cultivable on abans el pendent ho impedia. Aquestes construccions permeten frenar l’escolament de l’aigua de pluja, així com retenir la humitat i prevenir l’erosió. Els marges són elements senzills i alhora el patrimoni més comú de la pedra seca. Les barraques Són estructures construïdes únicament i exclusivament amb pedra, tant les parets com el sostre. La part frontal queda totalment oberta, per tal de poder accedir al seu interior, mentre que la paret posterior i laterals estan totalment cobertes. Se’n troben de diversos models: de planta quadrada o rectangular i les de tipus circular. Les pedres es triaven i es destinaven, en funció de la seva forma i mida, a les diferents parts que formen l’estructura. Per a la coberta s’aprofitaven pedres planes o lloses les quals es disposaven de forma que creaven una cúpula, la qual es tancava amb una última llosa. L’ús d’aquestes estructures rau en l’emmagatzematge de les eines de cultiu, per guardar el fruit i com a refugi.

2. El cultiu de l'olivera i el garrofer (Ruta de les oliveres)

2. El cultiu de l'olivera i el garrofer (Ruta de les oliveres)

Per les característiques ambientals de la zona i per la tardança en fer el fruit , el cultiu de l’olivera no és un cultiu de producció immediata; així doncs, per treure rendiment a la terra s’havien de buscar cultius alternatius que fessin rendible l’esforç de preparació i manteniment de les finques. El cultiu de l’ametller i sobretot el de la vinya varen esdevenir protagonistes. Al municipi de l’Ametlla, les primeres plantacions varen ésser mixtes; oliveres, garrofers i, com a més important, el cultiu de la vinya. Aquest últim, tot i la seva importància en quant a producció, va desaparèixer dels camps de l’Ametlla amb l’aparició de la plaga de la fil·loxera, deixant pas al cultiu mixt de l’olivera i garrofer, o olivera, garrofer i ametller, els quals es mantenen fins l’actualitat. L'Olivera L’olivera, olea europea, és una planta de port arbori, la qual té el seu origen al Pròxim Orient i que va ser introduïda a l’oest de la conca mediterrània fa més de 5000 anys. El cultiu de l’olivera comença a partir de finals d’octubre, quan el fruit ja està madur. És llavors quan es fa la collita de l’oliva. Posteriorment es fan les tasques de manteniment dels arbres, donant la forma que hom creu més apropiada per al desenvolupament de l’arbrat, producció i que en faciliti la tasca de la collita. A més a més durant l’any s’han de retirar de les rames i la base de l’arbre els brots nous, els quals es coneixen localment com a bords o nous. L’objectiu principal del cultiu de l’olivera és l’obtenció de l’oli, el qual s’obté amb el premsat de l’oliva. El Garrofer El garrofer, Ceratonia siliqua ,és un arbre que prové del sud d’Àsia occidental des d’on es va estendre per tot el Mediterrani. La seva fruita anomenada garrofa forma una bajoca o beina. És un arbre propi del litoral, ja que no aguanta molt bé les temperatures sota zero. Floreix durant els mesos d’abril i maig, és llavors quan surt la garrofina. Acompanya el cultiu de l’olivera i ametlles en menor nombre de peus que aquests. Les lleguminoses com el garrofer tenen la capacitat de fixar al sòl el nitrogen atmosfèric nodrint el terra amb un element fonamental per al desenvolupament de les plantes. Així doncs, es pot dir que el garrofer actua com a fertilitzant dels sòls pedregosos i faltats de nutrients que tenen els camps de l’Ametlla. A més a més del fruit, la garrofa, se n’obté aliment pel bestiar, la fabricació de xocolata, cafè, producció de licors, espessants i pinsos.

3. Vies i basses ramaderes (Ruta de les oliveres)

3. Vies i basses ramaderes (Ruta de les oliveres)

Els camins ramaders o lligallos són un conjunts de vies les quals eren destinades als ramats. La ramaderia al municipi de l’Ametlla no ha estat una activitat amb un gran potencial, tot i això val a dir que la proximitat amb pobles d’interior com el Perelló ha fet que aquesta tingui el seu lloc en les activitats al camp. Una mostra d’aquesta activitat és la xarxa de camins ramaders o lligallos que s’estén pel terme municipal. Aquestes vies eren utilitzades pels ramats transhumants i pel pasturatge de ramats, principalment cabra blanca i ramats d’ovelles. Aquestes vies van sempre associades a un conjunt de basses o abeuradors , els quals ofereixen al ramat l’aigua i descans necessaris en el sec ambient mediterrani.

4. Cultiu de l'ametller (Ruta de les oliveres)

4. Cultiu de l'ametller (Ruta de les oliveres)

L’ametller o ametler, Prunus dulcis, és un arbre el qual va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. L’ametller és un arbre amb una escassa exigència d’aigua i unes arrels que s’adapten perfectament als sòls poc profunds dels camps de la Mediterrània. Els grecs varen ser els difusors d’aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània, el cultiu del qual ha perdurat fins els temps actuals. L’ametller inicia el seu cicle amb l’aparició de les flors, cap a la meitat del més de febrer. El procés d’aparició i maduració del fruit dura fins a finals d’agost i principis desetembre, moment en el qual es duu a terme la collita. A partir de l’ametlla s’elaboren productes cosmètics i farmacològics, ungüents i, naturalment, són un element bàsic en la rebosteria dels països catalans.

5. Forn de calç (Ruta de les oliveres)

5. Forn de calç (Ruta de les oliveres)

Els usos de la calç han estat des d’antic molt variats, ja els romans mesclaven l’arena, la cendra i les graves obtenint el que varen denominar “Opus Caementicium” el que avui en dia coneixem com el formigó. A més a més de l’elaboració de morter o argamassa per a la construcció, s’ha utilitzat per a la pintura de murals al fresc o com pintura per emblanquinar els edificis, entre altres usos en els que s’inclouen propietats curatives. En aquest cas que ens ocupa podem veure part de l’estructura d’un forn de calç modern, el qual és una mostra de l’autosuficiència de la gent del camp. Els forns de calç s’omplien al centre amb llenya i material de combustió que serà reposat durant tot el període que dura la producció de la calç. Per damunt de la llenya es construeix una cúpula amb pedra calcària. El forn arriba a unes temperatures pròximes als 1000 graus centígrads produint un material càustic que mesclat amb l’aigua es converteix amb calç apagada o hidròxid de calç.

...