Ruta de Natura a la Costa
Un dels principals atractius del municipi de l'Ametlla és el bon estat de conservació dels ecosistemes naturals, tant terrestres com marins. A la zona costanera i sota el mar són notables els efectes d'una de les comunitats vegetals més significatives del Mediterrani. Són les conegudes praderies de fanerògames marines, on destaca la presència en nombre de la Posidonia oceànica. Hàbitats els quals acullen una gran riquesa biològica, tant d'espècies animals vegetals. A la zona supralitoral, on les condicions ambientals són extremes per la vida, s'hi poden trobar endemismes vegetals i altres espècies d'elevada importància ecològica.
1. La Zona Mareal (Ruta de Natura a la Costa)
La zona mareal és una zona de canvis i fluctuacions, on els organismes que hi viuen tenen una gran capacitat d’adaptació a aquestes variacions. Les fluctuacions mareals a la Mediterrània són molt minses, amb uns màxims de 50 cm i sempre degut a fenòmens estacionals lligats a les variacions de pressions atmosfèriques. Així doncs, les principals variacions es donen en els mesos de gener i febrer, en períodes d’altes pressions, variacions conegudes localment com les “minves”.En aquesta zona es creen tolls temporals, amb una elevada salinitat i moltes variacions de nivell degut a l’evaporació. Tot i això aquests tolls acullen diferents espècies animals i vegetals. Diferents espècies de gòbids i blènnids, anemones, i crustacis fan d’aquests tolls els seu hàbitat.
2. Els Ocells de Mar (Ruta de Natura a la Costa)
L’activitat pesquera ha creuat uns forts lligams en moltes espècies d’ocells marins. Moltes són les espècies que durant les diferents èpoques de l’any s’alimenten del rebuig de les embarcacions de pesca, sobretot les d’arrossegament. Així doncs, tant a l’època estival amb la reproducció, com a l’època hivernal, al litoral de l’Ametlla s’hi poden observar diferents espècies d’ocells marins. Moltes d’elles difícils d’observar ja que rarament s’acosten a terra, tret del moment en què les embarcacions de pesca s’arreceren a triar el peix abans d’entrar al port.
3. Vegetació i Fauna (Ruta de la Natura costa)
En aquests medis litorals apareix la vegetació halòfila, en sòls rics en sals, de caràcter argilós o sorrenc. Als marges de les llacunes hi trobem formacions helofítiques amb arrels permanentment o temporalment submergides. Hi trobem comunitats de canyà format bàsicament pel canyís (Phagmites australis) i la boga (Typha angustifolia), substituït en indrets més salabrosos pel canyissar amb jonca marítima. Allunyant-nos de l’aigua trobem altres comunitats depenent dels substrat i la salinitat com a la comunitat de jonquera amb plantatge crassifoli, en terrenys sorrencs amb llims que retenen l’aigua; la comunitat d’ensopegueres (limoniums) i donzell marí (Artemisia galica); i els salicorniars herbacis i subarbustius. Aquests ambients lacustres litorals acullen una gran diversitat d’espècies faunístiques. Durant les èpoques de migració aquests espais són utilitzats per diferents espècies d’avifauna com a zona de descans i alimentació; a la vegada és un hàbitat idoni per aquelles espècies d’ocells que s’hi vulguin reproduir, com és el cas de la Polleta d’aigua (Gallinula chloropus). Destaca, pel seu estat de conservació, la presència en aquests ambients de dues espècies de peixos les quals troben en aquests ambients el refugi idoni per a la seva subsistència. Es tracta del Fartet (Aphanius iberus) i el Samaruc (Valencia hispanica) que es troben en la llista d’espècies en perill d’extinció, degut a la desaparició i modificació dels seus hàbitats i a la introducció d’espècies al·lòctones. També són un refugi idoni per diferents espècies d’amfibis, rèptils i mamífers com la serp de collar (Natrix natix) o el gripau comú (Bufo bufo) o la musaranya(Crocidura russula) i naturalment un nombre molt elevat d’espècies d’insectes en qualsevol dels seus estadis.
4. Les Llacunes (Ruta de Natura costa)
El terme municipal de l’Ametlla de Mar és una extensa plana sedimentària la qual es veu desdibuixada per la presència de les rambles i barrancs mediterranis, que al seu pas han anat excavant els llits que conduiran l’aigua fins el mar, formant al final del seu curs petits deltes en forma de platja. A causa del procés erosiu, els grans barrancs excaven per sota el nivell freàtic provocant un aflorament d’aigua al subsòl, especialment en les zones més properes al mar, just en el punt de contacte amb la falca salina. En aquests punts és on es creen les llacunes costaneres de rambla que són, de ben segur, el valor natural més destacat del litoral terrestre de l’Ametlla de Mar.
5. Penya-segats costaners (Ruta de Natura costa)
Les timbes costaneres, tot i no tenir gaire alçada, sí que són predominants en el litoral de l’Ametlla de Mar i és un substrat caracteritzat per desenvolupar comunitats halòfiles de roquissar litoral, adaptades a ambients rupícoles amb sòls prims o inexistents, insolació elevada i salabror extrema. Tot i això, aquestes comunitats també poden aparèixer en ambients arenosos i argilosos d’entrants de mar. Aquestes plantes halòfiles es barregen amb altres pròpies de les comunitats adjacents a mesura que ens allunyem de la línia de costa. Per això aquesta comunitat es troba molt repartida pel litoral de l’espai, però relegada a una estreta franja d’entre uns 2 a 10 metres d’amplada. La comunitat que domina aquest ambient és la comunitat d’ensopegueres i fonoll marí i les espècies més destacades són el fonoll marí (Crithmum maritimum) i les ensopegueres (Limoniumsp) que són endèmiques d’aquesta zona del litoral català com el Limonium giberti o el Limonium vigoi.
6. Vegetació Supralitoral (Ruta de Natura costa)
Una costa rocosa, unes condicions ambientals extremes, no són un impediment perquè la vegetació no pugui poblar aquesta zona de la costa. Algunes espècies tenen la capacitat de colonitzar aquest espai, gràcies a les seves característiques adaptatives. Sovint les espècies que hi trobem són plantes de fulles i tiges llenyoses i primes, amb la capacitat d’excretar sal per les glàndules especialitzades. Destaca la presencia del fonoll marí Crithmum maritimum i de diverses espècies d’ensopegueres del gènere Limonium del que destaca l’espècie Limonium vigoi, endemisme del litoral tarragoní amb un nucli poblacional on es concentra més del 99% dels efectius de l’espècie. Una altra de les espècies que hi podem trobar és la pedrenca marina Plantago crassifolia. També destaca la presència de pinedes de pi blanc Pinus halepensis, comunitats de màquia i brolles marítimes. En els cas dels pi blanc destaquen les formes estratègiques que adapten algun peus pròxims a la vora del mar degut a les condicions ambientals causades per la salinitat i el vent.
